dimecres, 22 de juny del 2011

Llibres electrònics per al món clàssic

Va ser per consell del professor Josep Lluís Teodoro. No fa gaire vaig decidir-me per un Kindle 3G de 6 polzades del que n'estic contentíssim. (Ara bé, en haver trobat aquest quadre comparatiu de preus i prestacions m'apresso a dir que cadascú faci el que cregui convenient.)

A més d'aquests llocs per a descarregar llibres gratuïts (també aquest altre lloc en català o aquest altre, molt ben servit) cal tenir present que per a convertir fitxers compatibles amb el Kindle i altres lectors electrònics hi ha possibilitats variades:

1. Anar a aquesta web, 2epub, i fer la conversió en línia. És potser la millor opció. S'inclou entre els meus favorits i sempre la teniu a un clic. [Afegit l'agost del 2011: docspal.com és un convertidor encara més complet.]

2. Instal·lar programari en el nostre PC i efectuar la conversió d'arxius en html, doc, rtf, etc. manualment. Entre el programari que he pogut trobar i que em sembla que resulta més assequible us poso els següents:
a) QualityEPUB. El podeu obtenir en aquest servidor (en molts altres costa de fer-lo baixar). Llegiu l'arxiu "muy importante.txt" i feu les proves que us indicarà. 
b) Calibre. Un molt bon programa, igualment molt estès i fàcil.
Última. No em semblaria gens desencertat que la comunitat Quironiana posi en comú (per exemple una Wiki o un "marcador social" ad hoc) tots els fitxers per a format de llibre electrònic que uns i altres anem aplegant. Feta una cosa un cop no cal anar-la fent i repetint debades. Però cal fer aquest camí sense més dilació, ni que sigui repeuant o tentinejant. (De moment "he pescat" aquesta Lisístrata i, per si encara hi ha algú que es mostra reticent o escèptic sobre el tema, aquí teniu les Obres completes de l'Espriu. Però, tal com passa sempre, qui vulgui pagar, que ho sàpiga.)

dimarts, 14 de juny del 2011

Cinc haikus



El haiku i el tanka són formes tradicionals de la poesia japonesa paral·leles a l'epigrama que van conrear grecs i romans. Precisament una excel·lent professora de llatí, Mònica Miró, ha publicat amb el seu marit, Abraham Mohino, un llibre de haikus que presenten demà dimecres, dia 15 (a les 19.30 h. a l'Espai Mallorca; C/ Carme, 55). L'obra que tenen el goig de presentar s'intitula En el límit de l'ombra, pols de cinabri. Ha sortit fa pocs dies publicada per l'Editorial Moll, de Palma de Mallorca, i és el núm. 162 de la col·lecció Balenguera de Poesia.

Segons m'explica, el volum, d'un centenar de pàgines, està concebut com un díptic. El sentit no és altre que una concepció de l'existència sempre al caire de l'abisme, en el límit mateix d'allà on comença l'ombra i s'apaivaga la llum, però, malgrat això, la possibilitat en tot moment de sorprendre's davant la bellesa, o per una emoció que no s'espera, o, simplement,arran dela contemplació del que ens envolta, o, més encara, amb el poder extrem i redemptor de l'estima, de l'amor, de la passió. El cinabri, sulfur de mercuri vermell, molt tòxic, és considerat en moltes cultures orientals com a portador d'una llavor d'immortalitat. El llibre, doncs, és fet de contrastos entre la mort i la vida, el desencís i l'esperança, l'ombra i el cinabri.

Prou sabem quin és el poder màxim del poema mínim, d'aquestes disset síl·labes mètriques de l'haiku que deixen petja sobre un pur no-res, que vencen, mal que sigui momentàniament, la força rosegadora del temps, la capacitat anihiladora dels dies, que fixen l’instant, gràcies a la màgia de l'escriptura, com una fotografia a la qual hom pot retornar sempre que vulgui. Us deixo cinc tastos per a anar agafant-li gust:

               El temps s'afua:
               entre roquissars llisca
               la sargantana.

               Al bassal tèrbol,
               la llum em torna el rostre:
               préstec efímer.

               Reescric paraules:
               dolç palimpsest de cera
               la teva esquena.

               Si cou, la vida!
               Aparença enganyosa,
               flor de baladre.

               Negra nit, clou-me
               els ulls, lladre serena
               dels tons de l'iris.

dilluns, 13 de juny del 2011

Quan la frase té origen clàssic

Només quatre ratlles: proposo als Quironians d'obrir una wiki (o algun invent semblant) per a col·leccionar frases, adagis, dites famoses, etc. que hagi dit o s'hagi atribuit a algú del món antic. Caldria fer-ho ben fet, compulsant la font i millorant la wikiquote. Que la seva utilitat pot ser gran ho demostra per exemple aquest díptic promocionant el nou Grau a Salamanca. (Més encara: disposar d'un rebost amb una eina aprenedora, autoritzat i ben arranjat... podria arribar a marcar noves tendències en la moda i el vestit. O potser no?)